dilluns, 31 de gener de 2011

El mestre Artur Martorell i Bisbal


A mesura que van passant els anys… cada cop estic més orgullosa d’haver cursat gran part de la meva infància en l’escola Artur Martorell de Badalona.

Recordo molt els mestres, els tallers que fèiem, les aules... però sobretot…aquell gran pati ple d’arbres, de flors, de sorra, de pedres… Quines grans històries que hem arribat a crear!

Una escola envoltada de la naturalesa on l’únic soroll que escoltàvem eren els ocellets o els petits lloros verds que tant caracteritzaven aquest parc.

Recordo el dia que va caure una façana degut a la pluja…. Com s’enfadava l’home que vivia a l’escola i que cuidava les plantes cada cap que li anava a parar una pilota al seu jardí…. El racó on enterraven les sardines…. La gran quantitat de forats que vam fer a la sorra….. El dia que podia escollir el joc perquè jo havia portat la meva pilota de plàstic…. Molts i molts de records….

Per això, crec que és important apropar la figura del fundador de la meva escola a totes aquelles persones que el desconeixen i, d’aquesta manera, fer més pròxim la seva metodologia i la seva gran carrera com a docent.

L'antic edifici "dels petits" de l'escola Artur Martorell de Badalona.

L'antic edifici "dels grans" de l'escola Artul Martorell de Badalona.

El Mestre Artur Martorell (1894/1967):

La Fundació ha agafat el nom d’Artur Martorell en homenatge a aquest mestre i administrador de l’educació a l’Ajuntament de Barcelona en l’època de la República i a la postguerra, i amb ell, a tots els mestres i educadors del seu temps que van construir un sistema excel·lent a Catalunya. Martorell és una de les figures emblemàtiques de la pedagogia del segle XX a Catalunya: mestre i pedagog que dedicà la seva vida al servei de l’escola pública.

La renovació pedagògica impulsada a Catalunya a partir dels anys seixanta del segle passat no hauria estat possible sense la valuosa aportació d’Artur Martorell, Alexandre Galí, Pau Vila, Angeleta Ferrer i altres d’aquells mestres que van voler traspassar a les noves generacions aquella extraordinària tradició pedagògica interrompuda pel franquisme.

Artur Martorell fou prioritàriament un mestre, i reunia les qualitats imprescindibles en un bon mestre: talent, activitat creativa, coneixements pedagògics i tracte afable. Tot seguit exposem una breu ressenya dels aspectes més importants de la seva biografia:


14 d'Abril de 1894 Neix a Barcelona en el si d’una família menestral.
1903 Alumne de l’Institut Obrer Gracienc
1906 Inicia els seus estudis a l’Escola de Mestres de Joan Bardina.
1908 Comença la seva tasca docent com a professor elemental a les escoles del districte sisè de Barcelona.
1908-1913 Completa la seva formació, tot i fent de mestre a diferents escoles i seguint els cursos de l’Escola Normal Superior de Mestres de Barcelona.
1914 Obté el títol oficial de mestre.
1914-1930 Fa de professor i director, entre d’altres, a les Escoles del Patronat Domènech i a les Colònies Escolars de Calafell i Tossa de Mar.
1922 Contrau matrimoni amb Maria Codina i Relats, mestra de les Escoles del Patronat Domènech.
1931 Col·labora amb el Departament de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i professor de l’Escola Normal de Mestres de la Generalitat de Catalunya.
1933-1936 Multiplica la seva activitat docent, publica cursos de gramàtica catalana, col·labora en emissions radiofòniques, participa en congressos i dóna cursos a la Universitat Autònoma.
1939 És empresonat a la Model de Barcelona, des de juliol fins a novembre, i fa classes de cultura general als altres presos.
1940-1961 Torna a l’Ajuntament de Barcelona, on té un paper destacat en la coordinació de les escoles municipals a l’Institut Pedagògic, en les emissions escolars de Ràdio Barcelona, en la creació i direcció de l’Institut Municipal d’Educació i la seva important Biblioteca.
1962 De manera sobtada, és traslladat al Negociat de Cementiris, arran de la seva disconformitat amb la política escolar de l’Ajuntament de Barcelona.
1964 Es jubila.
1965-1966 Col·labora en la creació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, dóna cursos sobre l’Ensenyament del Llenguatge a la primera Escola d’Estiu de Rosa Sensat i assessora i acull mestres i escoles que li demanen consell.
4 d'abril 1967 La mort el sorprèn mentre treballa a l’Editorial Gustau Gili.


































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada